Per un model de ciutat sostenible

Davant del model de destrossa del territori, d’especulació, de destrucció del patrimoni cultural (cal recordar l’enderrocament de l’Alqueria de Romaguera, per exemple), de privatitzacions i retallades dels serveis públics, nosaltres proposem un nou model de ciutat, la ciutat sostenible.

Una ciutat sostenible és aquella que ofereix una alta qualitat de vida als seus habitants, perquè està feta atenent les necessitats reals de les persones. Que a més, reduïx els seus impactes sobre el medi natural i que compta amb un govern local capaç de gestionar correctament els diners públics i  que promou la participació ciutadana.

Una Gandia sostenible  ha d’atendre de manera prioritària el maneig dels recursos naturals, la mitigació de gasos efecte hivernacle i altres formes de contaminació per pal·liar el canvi climàtic. A més és una ciutat que promou el reciclatge. Així mateix, ha de controlar el seu creixement i promoure construccions necessàries i adequades per als seus ciutadans, a més de promoure el transport i la mobilitat urbana sostenible. Ha de dissenyar, remodelar o construir edificis que siguen saludables, còmodes, multifuncionals, eficients en el consum d’energia i aigua, de baix cost d’operació i manteniment; però sobretot dissenyats per a tenir una llarga vida útil.

Una ciutat on es procurarà potenciar un transport públic, de baixa o cap contaminació, que supose una alternativa real als mitjans de desplaçament privats, tenint un major nombre de línies, destinacions i recorreguts, amb ampliació d’horaris i freqüències. A més es fomentarà l’ús de la bicicleta i els recorreguts a peu, com a mesura per a revitalitzar la vida social i, l’accés a zones verdes. Una ciutat que, a més, fa parc i no places.

També la ciutat hauria d’avançar en l’aplicació de mecanismes adequats de bon govern, de maneig adequat dels seus ingressos i de la despesa pública, així com de maneig adequat del deute i altres obligacions fiscals. Hauria de ser capaç de tindre un govern que gestiona correctament els diners de tots i cada un dels i les ciutadanes.

Una ciutat sostenible també és una ciutat que destina els seus diners en serveis socials per ajudar la gent, que es creu l’estat del benestar, que pensa en les necessitats de les persones, i no especula amb eixos diners comprant cinemes i edificis per fer favors a amics, endeutant una ciutat i apujant-nos els impostos per pagar el desficaci.

Un lloc on es creen centres de Salut (el del Raval, per exemple), i col·legis allà on és necessari. On es construïx eixe nou institut tan reclamat, i es realitza la reforma de l’Ausiàs March que cau a trossos; o que preveu mantindre l’ús sanitari de l’hospital Sant Francesc de Borja. Amb governs que no intenten urbanitzar zones verdes, com la platja de l’Auir, o promoure camps de golf, que formen part d’un model de territori fracassat. Una ciutat integradora, amb diversitat social en els seus barris, que potencia el seu comerç tradicional, que ajude el seu camp de cultiu. Una ciutat on tinguem accés a l’habitatge digne i al treball estable. Al cap i a la fi un nou model de ciutat  al servei de les persones que defensem els integrants de Més Gandia per canviar el panorama actual. 

Laura Morant, portaveu de Compromís i candidata de Més Gandia

LA DONA: MASSA DESIGUALTATS EXISTENTS

Desigualtats pel que fa al salari

Les dones han de treballar 79 dies més a l’any que un home per a acabar cobrant el mateix. A més, per a cobrar una pensió de la mateixa quantitat, una dona necessita treballar 11 anys i mig més que un home en un treball d’igual valor.

La desigualtat salarial entre homes i dones a l’estat espanyol aconsegueix el 24%, la més elevada en 5 anys. L’estat espanyol es troba entre els primers d’Europa en discriminació salarial.
En concret, el salari mitjà anual femení representa el 76,1% del masculí, segons arreplega l’Institut Nacional d’Estadística en l’última enquesta anual d’estructura salarial publicada al juny de 2014

Desigualtats a la llar familiar

Segons l’INE, els percentatges més elevats de dones que treballen a temps parcial corresponen a llars amb fills. La majoria de les dones renuncien durant un període de temps a la feina o bé redueixen la jornada laboral i això té conseqüències sobre la renda actual i futura, fent que les seues pensions es vegen reduïdes per no cotitzar.

Un altre estudi revela que el 90% de les llars amb un adult i fills a càrrec, estan sustentats per dones. Per això és necessari la creació de serveis públics de qualitat, -escoles infantils de 0 a 3 anys-, l’ampliació del permís de paternitat legalment aprovada, així com el finançament de la Llei de Dependència que possibilite satisfer la demanda existent i generar ocupació estable i de qualitat.

Desigualtats en lideratge i a l’empresa

Pel que fa a l’àmbit laboral, continua sent una obvietat que els millors llocs remunerats, i els de major responsabilitat, estan ocupats, quasi en exclusiva, per homes.

Amb un 14,3%, l’estat espanyol està per sota de la mitjana europea en la proporció de dones en llocs directius, en el lloc número 16, segons un informe de la Comissió Europea publicat el passat octubre.

Violència de gènere i denúncies pel maltractament

Una altra obvietat és que la violència contra les dones en compte de minvar cada dia s’enforteix. Una altra qüestió de vital important és la insuportable i persistent violència contra les dones, que evidencia la ineficàcia dels poders públics. Són quatre les dones assassinades en el que va d’any i en 2014 van ser 53, de les quals solament quatre tenien mesures de protecció en vigor, segons dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. I són més 120.000 denúncies les que es realitzen anualment per violència de gènere, amb gravíssimes conseqüències físiques, psicològiques, laborals i socials.