Començar a escriure esperant que et vinga a la ment allò que saps que vols dir a la gent i no saps ben bé com començar. És que, possiblement, jo tinc moltes coses a dir.

Quan era menudeta, el meu pare ja em portava a xerrades que organitzava la Unitat del Poble Valencià a Gandia. Recorde allò de l’autofinançament valencià, o que Madrid marginava sempre els valencians amb les inversions i els pressupostos de l’estat. Aleshores jo era una xiqueta de 9 anys que començava a tindre inquietuds per allò que deien uns senyors que semblaven estar implicats en per la defensa del seu territori.

Jo ja vaig poder realitzar els meus estudis bàsics en valencià, quan començaven a existir les línies de valencià als col·legis públics. Recorde que érem els estranys, els qui estudiàvem una llengua que no servia per a res. Hui done gràcies a aquelles persones que van aconseguir que jo estudiara la llengua del meu poble. També recorde els menyspreus i els insults per estudiar en valencià, i els comentaris d’allò de: “hablame en español que no te entiendo” o “los marginados de la línia…” Eren altres temps, més avançats, però també patirem els menyspreus cap a allò que érem: uns valencians que parlàvem valencià i que a més, l’estudiàvem. Estudiàvem història, ciències naturals, matemàtiques…era la llengua que parlàvem a casa. No puc no estimar per tant ser una valencianoparlant que va poder, malgrat tot, conviure amb la seua llengua.

A la Universitat, a diferència de la majoria dels meus amics, jo si vaig poder elegir realitzar la meua carrera universitària íntegrament en llengua vehicular valenciana, tot i que sempre aplegava aquell professor que sabent que estava dirigint-se a una gent matriculada en valencià, s’atrevia a dir que feia la classe en castellà “porque era como tenía los apuntes”. Aleshores tots callàvem, hui no pense callar. Però he de dir que fou una excepció perquè no vaig tindre problemes per realitzar la majoria de les matèries en la llengua que jo havia triat.

Totes estes circumstàncies em feien sentir una estima especial per la meua terra, la meua cultura, la meua llengua i la seua gent. Després començava a observar “els malos” volent destrossar-ho tot, i jo començava a protestar al carrer. No entenia allò dels camps de golf per tots els llocs, ni la insistència dels polítics del PP per realitzar-los, ni compartia les paraules de Jordi Pujol un any a la Casa de la Marquesa de Gandia sobre eixos projectes sense sentit. El temps ens ha demostrat que eres un fracàs.

Quan els meus amics parlaven d’on anirien a sopar els dissabtes, jo ja parlava de tindre a Madrid representants valencians, i parlava com no, del BLOC i del que pretenien. M’indignava la barrera electoral del 5% i intentava dir-li a la gent que hi havia alternativa a votar al PP i al PSOE, la resposta no obstant això, sempre era la mateixa: “és que votar-vos és tirar el vot”. I eixa frase de “tirar el vot” la vam escoltar milers de vegades tots aquells que militants o no del partit, ja lluitàvem per un canvi valencià al nostre territori i a les nostres ciutats. Per això la il·lusió de la representació a les Corts Valencianes, i l’enorme satisfacció que, després de tants i tants menyspreus cap a la idea política que defensàvem, aconseguíem entrar a Madrid, amb una veu valenciana amb seu a València. I molts es sorprenien quan ploràvem d’alegria per només -com ens preguntaven- un diputat a l’estat. Els qui heu viscut estos canvies podreu entendre la satisfacció que sentirem pel fet d’aplegar allà a la capital d’un estat que no ens respecta com a poble. Els esforços, els minuts i segons destinats durant anys a convèncer la gent, havien tingut els seus fruits. Estàvem feliços i ho estem! I què em digueu d’Europa? Representació a Brussel·les! I ara més que mai, podem canviar el panorama actual al País Valencià, i fer fora els corruptes que han malgastat tots els nostres diners amb espectacles. I les ciutats, i els pobles? La gent demana un canvi en la manera de fer política. És el moment de contribuir al canvi, i portar polítics honestos a les institucions valencianes.