Volia aprofitar la data del dia 8 de març, dia de la dona, per escriure sobre la igualtat entre persones de diferent gènere, en un món que moltes vegades sembla fet només per als homes. Encara que en la lluita per la igualtat social dels homes i les dones hem avançat moltíssim, encara queda molt de camí per recórrer.
Dades que ens exposen, clarament, que el camí per reivindicar els drets de les dones encara s’ha de continuar, són per exemple, el saber que en tot el món, la violència contra les dones en compte de minvar cada dia s’enforteix, perquè les societats mai no han deixar de ser patriarcals i la violència masclista s’exerceix per estats i institucions amb la finalitat de reprimir i obstaculitzar les lluites i l’avançament de les dones
Els diferents governs exerceixen violència econòmica retallant prestacions socials, privatitzant serveis bàsics, suprimint polítiques d’igualtat i tancant organismes encarregats de promoure la igualtat i, a més, congelant les ajudes a les dones que són víctimes de violència de gènere. Al País Valencià, el tancament recent del Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència de gènere, pel Consell, basant-se en una raó d’austeritat, la radícula assignació del 0.02 % del pressupost destinat a l’atenció de la violència de gènere o el tancament progressiu de les cases d’acollida.
Pel que fa a l’àmbit laboral, continua sent una obvietat que els millors llocs remunerats, i els de major responsabilitat, estan ocupats, quasi en exclusiva, per homes. La falta de corresponsabilitat en els treballs domèstics, i en la cura i la criança dels xiquets, obliguen les dones a reduir la seua jornada de treball o, fins i tot, deixar de treballar. Segons l’EPA, al País Valencià, el salari de les dones és aproximadament un 28 % més baix que el dels homes, la qual cosa també repercuteix en els imports sobre les prestacions i les futures pensions.
Les administracions i els òrgans competents són els encarregats de vetllar per la igualtat de gènere, per l’aplicació de la llei en cas de violència, i per redactar o posar en funcionament lleis reals i efectives, per la igualtat entre sexes. Són les administracions, per exemple, les que amb diferents partides pressupostàries decideixen ajudar les dones maltractades. Són eixes mateixes institucions les encarregades d’invertir en educació, per portar a terme projectes de coeducació que ajuden a conscienciar la societat amb la igualtat de drets i deutes entre persones de diferent gènere. Perquè difícilment podrem conscienciar la població i avançar per la igualtat, sense inversió en polítiques socials.
Les polítiques neoliberals i les retallades en els serveis públics que adopten els governs no fan més que agreujar les discriminacions. Ara, cal igualar els permisos entre els pares i les mares, crear xarxes d’escoletes públiques i centres de dia, que ajuden a conciliar la vida personal, laboral i familiar, sense que supose un cost excessiu voler tindre fills i treballar al mateix temps. Per tant, hem avançat però encara queda camí per recórrer.
