Missatges entre línies contra la Mancomunitat

Publicat el per
Respon

Gandia és una ciutat de turisme, sí, però també ho és de comerç i el més important: de serveis. Sent capital com és, de comarca, és lògic que la gran ciutat que ens envolta pose a la disposició dels ciutadans serveis públics, de la mateixa manera que Tavernes paga un Institut de secundària perquè els xiquets i xiquetes de Simat puguen anar a rebre classes, i això significa mostrar implicació social dels grans cap als menuts. Un aspecte que Gandia, ciutat per exel.lència com és, hauria d’ostentar i sentir-se ben orgullosa.

Vivim una situació d’emergència social i de retallades injustificades en tots aquells aspectes que signifiquen ajudar els ciutadans de carrer; dic de carrer, perquè “els altres” ja s’ho han arreglat ben bé.

Si passeges per Gandia, només amb un cop d’ull, es pot observar com les botigues han anat tancant progressivament, i tanquen per manca de clients. La gent que va i fa ús de la Mancomunitat ( ja siga al CRIS, al centre de dia per discapacitats, al gabinet psicopedagògic, als serveis socials, als arxius comarcals, al PROP,  etc.) no sols utilitza els serveis que ofereix, sinó que abans d’arribar s’atura per fer-se un café al bar del costat, i quan finalitza les seues gestions, passeja cap al carrers de la ciutat i del seu voltant. Per tots és sabut que a Gandia es ve a comprar, perquè pel que fa a la programació cultural el govern actual ja s’ha encarregat de posar punt i a part…

Fins ara, tots han tingut clar que l’ens comarcal era imprescindible per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans saforencs. Fins ara, tots tenien clar que Gandia era un vincle d’unió dels pobles de la Safor-Valldigna. Però ha aplegat Torró, vareta en mà, i per no perdre el costum, pretén condemnar Mancomunitat a desaparéixer; si Gandia l’abandona, Torró sap que no podrà sobreviure. Una vegada privatitzats tots els serveis públics de Gandia -començant per les escoletes- era evident que el govern del Partit Popular no acceptaria que este ens seguirà endavant, existint, realitzant uns serveis que, competència o no de l’Ajuntament, supleixen la manca d’inversió del seu estimat Partit Popular valencià per tot allò que siga “gastar” diners amb serveis d’ajuda al ciutadà. Però mentre estes coses passen, no cal que ens preocupem, ells ja s’han encarregat de fer-nos riure, el PP valencià ja ho va fer amb Fòrmules 1 i esdeveniments; Torró ens porta la Pantoja, així tots miren cap un altre costat… És l’instrument més greu que té la dreta actual: jugar amb la consciència de la gent mentre per darrere ens ho estan posant a tots… tot més complicat. O, és que, preferim vore com l’Ajuntament de Gandia refà places noves? Jo el que veig és que cal més implicació social, crear treball i vetlar pels serveis públics.

Mancomunitat o no, el missatge que s’amaga darrere de la decisió Torró i del seu equip de govern pel que fa a abandonar-la, que s’entreveu clarament entre línies, és un missatge que amb un poc de lectura i anàlisi queda ben explicat: qui no tinga recursos que “s’aguante”, qui vulga ajudes que se les busque, i amb els impostos de les nostres butxaques, com a molt estirar, continuaran posant-nos “macetes voladores” a tots els carrers del nostre voltant.

Article publicat a Gente de la Safor.

LOMQE: Una contrarreforma contra l’escola pública.

Publicat el per
Respon

Des dels diferents pobles i ciutats de la safor, el BLOC, presentarà mocions als ajuntaments saforencs instant el Govern de l’Estat a la retirada de l’esborrany de l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) per part del Ministre d’Educació, Cultura i Esports, Wert. I també se sol·licitarà al Govern de la Generalitat i a tots els grups polítics de Les Corts Valencianes que en el cas de no retirar-se l’esmentat text, interposen un recurs davant el Tribunal Constitucional, ja que la LOMQE podria contradir el Capítol 3 de la Constitució en relació a les llengües oficials i vulnerar l’Estatut d’Autonomia Valencià.

I perquè no a la LOMQE?

Com a joves pertanyents al BLOC JOVE i a la Coalició Compromís, i  preocupats pel futur dels nostres amics i dels nostres fills, eixe futur educatiu que el PP en està deixant en tots els àmbits educatius, hem vullgut explicar aquesta reforma educativa antidemocràtica:

1. Les retallades econòmiques en làmbit educatiu -precarització del treball docent, reducció i supressió de beques, transport, ajudes al menjador, massificació d’alumnat- estan obrint el camí a una reforma, que repon al programa neoliberal màxim adoptat pel govern espanyol, en benefici de la iniciativa privada.

2. Defineix l’educació no com un dret si no com un factor productiu més, amb enfocaments mercantilistes i d’oferta i demanda, amb una concepció reduccionista de l’educació, fragmentada en els seus continguts i amb menyspreu a disciplines artístiques.

3.A més, una reforma segregadorfa: s’obri una carrera d’obstacles preparada per condemnar al fracàs als alumnes amb la introducció de les revàlides (5 proves externes: en 3º i 6º de primària, en 3º i 4º d’ESO i en acabar el Batxillerat). Es crearan itineraris per expulsar del sistema l’alumnat que no s’adapte al perfil requerit. Consolida la segregació d’alumnes per sexe. A aquesta segregació ara s’afegirà també la segregació per llengua.

4.Una contrareforma que s’ha dut  aterme sense debat i sense diagnòstic previ, que consolida les retallades. El text de l’avantprojecte és una imposició, perquè no s’ha negociat amb ningú, no s’ha parlat amb la comunitat educativa

.5. L’administració planteja un fals dilema i sembla interessada en obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià. Enceta una xarxa de centres plurilingües i un decret de plurilingüisme que retalla i dificulta l’ensenyament en valencià. Abans havia retallat unitats d’ESO en els programes d’ensenyament en valencià, no havia autoritzat canvis de programes en Infantil, havia retallat l’oferta de PEV per a batxillerat, havia retallat les partides pressupostàries per al valencià, havia deixat la catalogació lingüística del professorat de secundària per a un altre moment, i havia suprimit les assessories de valencià.

Tornem al passat: La separació primerenca de l’alumnat que ha d’anar al Batxillerat o a l’FP és una opció ideològica que pretén reproduir en l’àmbit escolar la divisió de classes i convertir l’escola en un factor que promoga i accentue aquesta divisió, en lloc de modular-la.  Significa, al cap i a la fi,  tot un conjunt de mesures antidemocràtiques que recorden a temps del franquisme, on l’educació serà elitista, fent que cada vegada siga més difícil obtindre el graduat escolar o el títol de batxillerat per accedir a la Universitat. I que promou la privatització d’unes instal.lacions educatives contrsuides amb diners públics de tots els ciutadans: no volem que s’especule amb l’educació dels xiquets i dels joves.