Més que sorprendre’m em fa riure, i no són temps per riure. Però, no m’acabe d’acostumar al fet que els qui governen dediquen més temps de les seues paraules i dels seus escrits a parlar de l’oposició, que en treballar per la ciutadania de la qual són representants.
Em ric sí, però, em ric de les paraules indignant quan, per exemple, des del govern de Gandia, es permeten el luxe de presumir d’intentar crear treball després d’haver augmentat l’atur a la ciutat aproximadament un 23 % des que aplegarem al govern amb el seu repetit “ahora empleo” o “tres en ratlla”. Quan sabien des del primer moment que si la política dels seus jefes valencians i de Madrid, no canvia – eixa política neoliberal que fa que el territori valencià tinga quasi un 30 % d’aturats -, res no és possible, i ací feina en té “qui utilitza els fils” o, per unes coses o altres, manté el lloc de treball.
I, a més, és indignant que veient tot el mal que ha fet la reforma laboral, ells continuen defensant allò que és indefensable. L’autocrítica no la coneixen, això què és? Perquè és cert que qualsevol grup polític es pot enganyar, però també poden rectificar a temps; bé, poden rectificar a temps tots menys els populars, que no són capaços de fer cap autocrítica de la política del malbaratament, de la privatització, dels esdeveniments i camps de golf, i del caos que promouen. “No en fa una bé, des del govern de Gandia” escolte dir pels carrers de la ciutat. No seré jo qui contradiga allò que escolte dir a centenars de persones, i pel que fa al treball, ja heu vist els resultats. Uns resultats que no s’ha inventat Compromís, per molt que insistisquen a desviar l’atenció d’allò que ha de ser l’objectiu més important de qualsevol grup polític: treball, pactes per l’ocupació, escoltar empresaris, sindicats, i experts en matèria econòmica ( no eixos que s’enganyen sumant 2 més 2, que a l’Ajuntament de Gandia ja n’hem vist uns quants…).
Després de ser capdavanters pel que fa a la privatització de serveis municipals com ara l’educació (escoletes infantils) i culturals, hem patit també la major pujada d’impostos que mai havia viscut la ciutat: amb increments del 25% de l’impost de circulació de vehicles, del 95% del de circulació de ciclomotors i motocicletes, del 21% de l’IBI, del 30% de la taxa de recollida de fem. Tot això acompanyat de pujades dels preus públics dels serveis esportius, de les escoletes infantils o dels cursos de la Universitat Popular.
Des de Compromís ja ho advertirem, que tot i els intents continuats del PP de censurar-nos per tots els costats possibles, nosaltres no anàvem a callar. El nostre objectiu és ser clars i transparents contra polítiques antidemocràtiques, i de malbaratament, i d’espectacles, més típiques de temps passats. I alguna cosa estarem fent bé, Compromís dic, per a estar en la boca dels populars, una boca que no para de llançar barbaritats i incoherències; i de tant en tant, insults i fal·làcies. Tot i això, seguim endavant. I jo em limite a vore, escoltar i opinar.
Article publicat a Gente de la Safor.