Gandia és una ciutat de turisme, sí, però també ho és de comerç i el més important: de serveis. Sent capital com és, de comarca, és lògic que la gran ciutat que ens envolta pose a la disposició dels ciutadans serveis públics, de la mateixa manera que Tavernes paga un Institut de secundària perquè els xiquets i xiquetes de Simat puguen anar a rebre classes, i això significa mostrar implicació social dels grans cap als menuts. Un aspecte que Gandia, ciutat per exel.lència com és, hauria d’ostentar i sentir-se ben orgullosa.

Vivim una situació d’emergència social i de retallades injustificades en tots aquells aspectes que signifiquen ajudar els ciutadans de carrer; dic de carrer, perquè “els altres” ja s’ho han arreglat ben bé.

Si passeges per Gandia, només amb un cop d’ull, es pot observar com les botigues han anat tancant progressivament, i tanquen per manca de clients. La gent que va i fa ús de la Mancomunitat ( ja siga al CRIS, al centre de dia per discapacitats, al gabinet psicopedagògic, als serveis socials, als arxius comarcals, al PROP,  etc.) no sols utilitza els serveis que ofereix, sinó que abans d’arribar s’atura per fer-se un café al bar del costat, i quan finalitza les seues gestions, passeja cap al carrers de la ciutat i del seu voltant. Per tots és sabut que a Gandia es ve a comprar, perquè pel que fa a la programació cultural el govern actual ja s’ha encarregat de posar punt i a part…

Fins ara, tots han tingut clar que l’ens comarcal era imprescindible per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans saforencs. Fins ara, tots tenien clar que Gandia era un vincle d’unió dels pobles de la Safor-Valldigna. Però ha aplegat Torró, vareta en mà, i per no perdre el costum, pretén condemnar Mancomunitat a desaparéixer; si Gandia l’abandona, Torró sap que no podrà sobreviure. Una vegada privatitzats tots els serveis públics de Gandia -començant per les escoletes- era evident que el govern del Partit Popular no acceptaria que este ens seguirà endavant, existint, realitzant uns serveis que, competència o no de l’Ajuntament, supleixen la manca d’inversió del seu estimat Partit Popular valencià per tot allò que siga “gastar” diners amb serveis d’ajuda al ciutadà. Però mentre estes coses passen, no cal que ens preocupem, ells ja s’han encarregat de fer-nos riure, el PP valencià ja ho va fer amb Fòrmules 1 i esdeveniments; Torró ens porta la Pantoja, així tots miren cap un altre costat… És l’instrument més greu que té la dreta actual: jugar amb la consciència de la gent mentre per darrere ens ho estan posant a tots… tot més complicat. O, és que, preferim vore com l’Ajuntament de Gandia refà places noves? Jo el que veig és que cal més implicació social, crear treball i vetlar pels serveis públics.

Mancomunitat o no, el missatge que s’amaga darrere de la decisió Torró i del seu equip de govern pel que fa a abandonar-la, que s’entreveu clarament entre línies, és un missatge que amb un poc de lectura i anàlisi queda ben explicat: qui no tinga recursos que “s’aguante”, qui vulga ajudes que se les busque, i amb els impostos de les nostres butxaques, com a molt estirar, continuaran posant-nos “macetes voladores” a tots els carrers del nostre voltant.

Article publicat a Gente de la Safor.