Volia aprofitar la data del dia 8 de març, dia de la dona, per escriure sobre la igualtat entre persones de diferent gènere, en un món que moltes vegades sembla fet només per als homes. Encara que en la lluita per la igualtat social dels homes i les dones hem avançat moltíssim, encara queda molt de camí per recórrer.
Dades que ens exposen, clarament, que el camí per reivindicar els drets de les dones encara s’ha de continuar, són per exemple, el saber que en tot el món, la violència contra les dones en compte de minvar cada dia s’enforteix, perquè les societats mai no han deixar de ser patriarcals i la violència masclista s’exerceix per estats i institucions amb la finalitat de reprimir i obstaculitzar les lluites i l’avançament de les dones
Els diferents governs exerceixen violència econòmica retallant prestacions socials, privatitzant serveis bàsics, suprimint polítiques d’igualtat i tancant organismes encarregats de promoure la igualtat i, a més, congelant les ajudes a les dones que són víctimes de violència de gènere. Al País Valencià, el tancament recent del Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència de gènere, pel Consell, basant-se en una raó d’austeritat, la radícula assignació del 0.02 % del pressupost destinat a l’atenció de la violència de gènere o el tancament progressiu de les cases d’acollida.
Pel que fa a l’àmbit laboral, continua sent una obvietat que els millors llocs remunerats, i els de major responsabilitat, estan ocupats, quasi en exclusiva, per homes. La falta de corresponsabilitat en els treballs domèstics, i en la cura i la criança dels xiquets, obliguen les dones a reduir la seua jornada de treball o, fins i tot, deixar de treballar.  Segons l’EPA, al País Valencià, el salari de les dones és aproximadament un 28 % més baix que el dels homes, la qual cosa també repercuteix en els imports sobre les prestacions i les futures pensions.
Les administracions i els òrgans competents són els encarregats de vetllar per la igualtat de gènere, per l’aplicació de la llei en cas de violència, i per redactar o posar en funcionament lleis reals i efectives, per la igualtat entre sexes. Són les administracions, per exemple, les que amb diferents partides pressupostàries decideixen ajudar les dones maltractades. Són eixes mateixes institucions les encarregades d’invertir en educació, per portar a terme projectes de coeducació que ajuden a conscienciar la societat amb la igualtat de drets i deutes entre persones de diferent gènere. Perquè difícilment podrem conscienciar la població i avançar per la igualtat, sense inversió en polítiques socials.
Les polítiques neoliberals i les retallades en els serveis públics que adopten els governs no fan més que agreujar les discriminacions. Ara, cal igualar els permisos entre els pares i les mares, crear xarxes d’escoletes públiques i centres de dia, que ajuden a conciliar la vida personal, laboral i familiar, sense que supose un cost excessiu voler tindre fills i treballar al mateix temps. Per tant, hem avançat però encara queda camí per recórrer.

Des dels diferents pobles i ciutats de la safor, el BLOC, presentarà mocions als ajuntaments saforencs instant el Govern de l’Estat a la retirada de l’esborrany de l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) per part del Ministre d’Educació, Cultura i Esports, Wert. I també se sol·licitarà al Govern de la Generalitat i a tots els grups polítics de Les Corts Valencianes que en el cas de no retirar-se l’esmentat text, interposen un recurs davant el Tribunal Constitucional, ja que la LOMQE podria contradir el Capítol 3 de la Constitució en relació a les llengües oficials i vulnerar l’Estatut d’Autonomia Valencià.

I perquè no a la LOMQE?

Com a joves pertanyents al BLOC JOVE i a la Coalició Compromís, i  preocupats pel futur dels nostres amics i dels nostres fills, eixe futur educatiu que el PP en està deixant en tots els àmbits educatius, hem vullgut explicar aquesta reforma educativa antidemocràtica:

1. Les retallades econòmiques en làmbit educatiu -precarització del treball docent, reducció i supressió de beques, transport, ajudes al menjador, massificació d’alumnat- estan obrint el camí a una reforma, que repon al programa neoliberal màxim adoptat pel govern espanyol, en benefici de la iniciativa privada.

2. Defineix l’educació no com un dret si no com un factor productiu més, amb enfocaments mercantilistes i d’oferta i demanda, amb una concepció reduccionista de l’educació, fragmentada en els seus continguts i amb menyspreu a disciplines artístiques.

3.A més, una reforma segregadorfa: s’obri una carrera d’obstacles preparada per condemnar al fracàs als alumnes amb la introducció de les revàlides (5 proves externes: en 3º i 6º de primària, en 3º i 4º d’ESO i en acabar el Batxillerat). Es crearan itineraris per expulsar del sistema l’alumnat que no s’adapte al perfil requerit. Consolida la segregació d’alumnes per sexe. A aquesta segregació ara s’afegirà també la segregació per llengua.

4.Una contrareforma que s’ha dut  aterme sense debat i sense diagnòstic previ, que consolida les retallades. El text de l’avantprojecte és una imposició, perquè no s’ha negociat amb ningú, no s’ha parlat amb la comunitat educativa

.5. L’administració planteja un fals dilema i sembla interessada en obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià. Enceta una xarxa de centres plurilingües i un decret de plurilingüisme que retalla i dificulta l’ensenyament en valencià. Abans havia retallat unitats d’ESO en els programes d’ensenyament en valencià, no havia autoritzat canvis de programes en Infantil, havia retallat l’oferta de PEV per a batxillerat, havia retallat les partides pressupostàries per al valencià, havia deixat la catalogació lingüística del professorat de secundària per a un altre moment, i havia suprimit les assessories de valencià.

Tornem al passat: La separació primerenca de l’alumnat que ha d’anar al Batxillerat o a l’FP és una opció ideològica que pretén reproduir en l’àmbit escolar la divisió de classes i convertir l’escola en un factor que promoga i accentue aquesta divisió, en lloc de modular-la.  Significa, al cap i a la fi,  tot un conjunt de mesures antidemocràtiques que recorden a temps del franquisme, on l’educació serà elitista, fent que cada vegada siga més difícil obtindre el graduat escolar o el títol de batxillerat per accedir a la Universitat. I que promou la privatització d’unes instal.lacions educatives contrsuides amb diners públics de tots els ciutadans: no volem que s’especule amb l’educació dels xiquets i dels joves.